Definició
Roca més o menys aguda que sobresurt del nivell de la mar, generalment pròxima a la costa.
«En la toponímia mallorquina trobem Es Faraió (penyal que beca dins la mar, a un cap del port de Felanitx), Els Faraions (esculls o penyals que hi ha prop del Castell del Rei, a Pollença) i Es Faraió de Ferrutx (penyalar damunt la mar, devora el Bec de Ferrutx a Capdepera)» (DCVB).
Etimologia
Del grec phalariôn, participi de phalariân, ‘estar cobert d’escuma’, transformat per metàtesi en faralione.
Usos
I em parlava [Carles Riba] amb entusiasme de l’espectacle èpic de la mar estavellant-se en les penyes del Cap de Creus: els farallons, aquells illots rocosos que es fiquen, com una processó de gegants blancs d’escuma, mar endins. Li vaig recordar que això és el que significava en grec phalariôn, ‘blanquejant d’escuma’, d’on ve aquesta paraula nostra, que els catalans han propagat no sols pel Mediterrani sinó fins als últims extrems d’Amèrica.
, «Carles Riba i la llengua», parlament a Sant Boi (24.04.1960), reproduït a Epistolari & Carles Riba, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas (Barcelona: Curial, 2002), pàg. 314Imponent caparrot orogràfic sobtadament tallat per altíssims i rogencs farallons, damunt les aigües d’horitzó remot, vacu. Cala Sanutges, Cap Grossor, Coma del Campàs, Morro de la Rajada, Cala En Basset, Puig Blanc, Vall dels Moros, Font de la Menta, Puig d’En Farineta: una successió de noms perduts cap al Nord, i que molta gent del poble no ha sabut mai exactament a quin espai geogràfic corresponien, o per als quals només han designat la ciclòpia i inaccessible silueta d’un gran penyal, allà lluny.
Cavalls cap a la fosca (Barcelona: Edicions 62, 1975)
