fangar v

Definició

Girar la terra d’un camp amb la fanga.

Li cuidava els conills, li fangava l’horta i li venia la fruita sobrera.

Etimologia

De fanga, ‘eina per a girar la terra’, del llatí vanga, mateix significat, amb canvi de v- en f- per influx de fang (del germànic fani, ‘pantà, fang’), a causa de la correlació recíproca dels dos conceptes.

Usos

  • Però, com que la feien els uns i la pagaven els altres, la cosa anà com una seda. La inaudita derrota [1898] no produí convulsions, trasbalsos ni canvis públics i espectaculars, en virtut d’aquelles fortes paraules del meu pare, que ara es feien clares: «Qui no es consola és perquè no vol…, mentre no li toquin la sang ni la bossa». La processó anava només per dintre de les llars humils, arraconades als llogarrets perduts al pla o a la muntanya, i a les viles encalmades i mortes. Tot de dones vestides de dol, tot de llàgrimes ocultes. Però, això, ningú no ho veia, ni ho deia. Vinga fangar, vinga treballar penosament els homes que quedaven. Així era molt fàcil fer guerres, fins guerres interminables, i fer-les amb tota irresponsabilitat.

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 135

Tema de la setmana

Gaziel

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer estariesfel