Definició
Fer perdre la presència d’esperit, l’esma; alarmar, espantar o esvalotar.
Va esverar les criatures contant-los narracions de terror.
S’esveraren en sentir la notícia de l’accident.
Etimologia
Del llatí exvariatus, derivat de varius, ‘variat, de colors variats’, en el sentit de ‘amb colors resultants de contusions’, d’on ‘espantat, contorbat’.
Usos
He rebut la vostra del dia primer, per la qual veig que l’únic que aconsegueixo és esverar-vos, deprimir-vos i entristir-vos. N’estic dolgut, molt més que no us penseu, més que més que la viceversa també és un xic certa (si bé no tant), o sigui que també a mi certes coses que dieu m’esveren, deprimeixen i entristeixen, probablement per la mateixa raó, que no us acabo de comprendre prou bé. Crec ben sincerament que si ens comprenguéssim bé l’un a l’altre, no solament no ens deprimiríem mútuament, sinó que al contrari, ens faríem mútuament de puntals per sostenir-nos en la fe i en l’esperança.
Carta de Joan Sales a Joan Coromines, 9 de novembre de 1959, dins Epistolari Joan Coromines & Joan Sales (Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2004)
Tema de la setmana
Joan Sales (1912-1983)