Definició
Cansat; sense força, vigor, delit, per l’excés de treball, d’exercici.
Se sentia estragat perquè l’havien fet treballar massa hores seguides.
Etimologia
Del castellà estragar, ‘fer destrossa’, del llatí vulgar stragare, ‘assolar, devastar’, derivat de strages, ‘devastació, ruïnes’. En alguerès es diu estrac.
Usos
En dies aixís, que tens l’ànima estragada, voldries tornar allà dins i tancar-t’hi com si et fiquessis a la closca d’un musclo, per acabar com vas començar. Com que el món cada vegada és més raro i gira del revés, val més buscar-se un refugi segur, tornar allà dins i pensar que els de fora ja s’ho faran. Sí, em sento amb l’ànima estragada, no ho saps bé prou. L’ànima, Bellesa, no aquella que ens deien que s’havia de salvar per no condemnar-se a les llames eternes de l’infern.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Labutxaca, 2012), pàg. 179
Tema de la setmana
Llenguatge col·loquial de L’home de la maleta, de Ramon Solsona (Barcelona: Labutxaca, 2012)
Per què no surt al DIEC, si més no a la versió online, aquest mot. A casa sempre hem tornat “estragats” de la platja i mai ningú m’ha preguntat què vol dir aquesta paraula perquè tothom en el meu entorn, si va a la platja, hi torna estragat.