Assegut a la crestallera d’un reguer medità llargament. Què faria? Matar-se? És una cosa facilíssima: un salt vers la buidor des del cim d’un estimball, i ja està. Costa menys que despullar-se de les robes per ficar-se al llit. I ni tan sols cap dolor, perquè la mort amatent l’ofegaria ans del primer ai. Però ¿i després?

Joaquim Ruyra, «El malcontent», dins La parada (1919)

A la primera empenta que li dóna
lo cabussa i rebat per l’estimball,
a on un «ai!» de moribund ressona,
omplint de pena i de tristor la vall.

Jacint Verdaguer, Canigó, cant VII