Per altra banda jo sóc de les persones que somien poc i no em fa res de dir-ho car adormit no mano pas jo, que em sembla que ja m’enteneu. Els meus somnis són escadussers i curts i somio coses senzilles: que bec aigua en un riu, que tallo una fusta i se’m clava una estella i talment sembla que et faci mal, o que menjo una fruita. I no pas tot d’un cop sinó una cosa una nit i una altra una altra i prou.

Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1968])

El llenyater tenia a vora seva una gran pila d’estelles; mes, això sí, esbufegava amb delit, tenia la camisa xopa mig fora de les calces i les gotes de suor li regalaven seguit seguit, cara avall.

Víctor Català (Caterina Albert), «Daltabaix», dins Drames rurals (1902)