—Per més estrany que et sembli, la mama no t’ha odiat mai ni ha parlat mai malament de tu.
   —És una bona dona. Bé, aleshores ho era, i ella és de les que no canvien. Pel que fa a mi… era jove, i eixelebrat. Tots estem com un llum abans dels trenta i abans que ens ataqui la maleïda maduresa, tant si és natural com si és la que ens imposen els que volen que tots siguem iguals.

Jordi Sierra i Fabra, L’estel del matí (Barcelona: Cruïlla, 1995), pàg. 131

Què pot pretendre algú que tregui el nom de Friedrich Nietzsche a la conversa? És un cop baix o és una estratagema? Com ens ho hem de prendre? Doncs, agafem-nos-ho bé. Perquè aquest filòsof alemany que va acabar com un llum de ganxo ha estat criticat, destruït, mal entès, falsificat, tergiversat i tots els mals que vulgueu. Però es tracta simplement dels escrits d’un home que ha anat molt per davant del seu temps, i fins i tot avui, crec sincerament que encara no ha estat superat.

Jaume Nolla, «Literatura» (Avui, 16 d’agost del 2004)