estalzim m

Definició

Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum; sutge.

També: estalzí

Etimologia

Variant d’estalzí, del llatí stillicidium, ‘aigua de pluja, de goteres, que degota’, compost de stilla, ‘gota’, i cadere, ‘caure’, aplicat a l’aigua que degota de les xemeneies.

Usos

  • La pluja és una bruixa
    amb els cabells molt llargs.
    Cascavells li repiquen
    tota la trena avall.

    A la nit, si venia,
    ho fa sense avisar,
    estalzim a la cara
    i el vestit estripat.

    Si fa córrer l’escombra
    conillets, a amagar!
    Amagats que seríem
    que no ens atraparà.

    Darrere la cortina
    fem-li adéu amb la mà.

    Maria Mercè Marçal, «Cançó de saltar a corda», dins Bruixa de dol (Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979)

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis. El d’avui en record de Maria Mercè Marçal: enguany ha fet 10 anys de la seva mort. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bafaradafaca