Definició
Estafador -a.
Naturalment, una estafa és en primer lloc l’‘acció d’estafar, i també l’efecte’, però avui ens fixem en l’accepció de ‘persona que comet una estafa’.
El suposat comercial va resultar un estafa: va fer firmar a l’avi un document pel qual li van canviar la companyia d’electricitat.
Etimologia
D’estafar, del castellà estafar, mateix significat, i aquest, de l’italià staffare, ‘perdre l’estrep’, derivat de staffa, ‘estrep’, perquè l’estafat queda en fals com el genet que perd l’estrep.
Usos
—I com és que heu pogut tornar, si us han enxampat?
Manuel de Pedrolo, Se’n va un estrany (1973)
—Només han requisat el carregament.
—La bicicleta també en formava part.
—Van pel gra, ells, ja ho sabeu.
—Només sé que sou un mentider i un estafa.
—D’això, ja en parlarem quan us vingui la multa.
L’altre assenyalà amb tot el braç estirat:
—Fora d’aquí!Ell li havia seguit los passos i li sabia la història; un calavera que amagava sota sa mitja-rialla i galanteria, sa falta absoluta de bons sentiments i hombria de bé; un estafa, un home d’ignoble origen i cor més ignoble, que havia sabut adular a la mare i embabiecar a la filla!
Gaietà Soler, Tresina: història o novel·la (1893), pàg. 117
Tema de la setmana
Verbs que esdevenen noms