Definició
Treure’s de damunt algú o alguna cosa que molesta.
Tota la tarda que no fem sinó espolsar-nos les mosques.
Se li va acostar un jovençol que es feia el graciós i se’l va espolsar de seguida.
Etimologia
De pols, del llatí pŭlvis, pŭlvĕris, mateix significat; vegeu espolsar.
Usos
La Rosa era atractiva, s’havia d’espolsar els pretendents, i no tenia cap interès en l’administrador. Fa uns mesos es van barallar amb dents i ungles perquè els veïns no volien que posessin un pis turístic a l’escala. Guanyada la batalla, ella i l’administrador van fer les paus buidant unes quantes pintes al pub irlandès del barri.
Magí Camps, Sucamulla (Barcelona: Univers, 2022)L’endemà va ser l’inici d’un cap de setmana com qualsevol altre. I Puigdemont i companyia se’n van anar a Bèlgica. No hi va haver ni la més mínima resistència a les dependències públiques i tots els funcionaris i càrrecs de confiança, començant per la policia autonòmica mateix, van acatar el 155. Es volgués llegir com es volgués llegir, el Govern no havia pretès prendre el poder, sinó que se’l va espolsar com si li cremés.
Xavier Melero, L’encàrrec (Barcelona: Destino, 2019)
Tema de la setmana
La frase del dia del mot tocatimbals, que vam enviar per sant Jordi, era «Nou de cada deu princeses saben espolsar-se soles els dracs», de Jesús M. Tibau, treta del llibre L’espectacle de la vida (Tarragona: Ganzell, 2021). Hi ha gent que no la va entendre del tot; per això avui fem rodar aquesta accepció pronominal del verb espolsar. Amb què encetem una setmana dedicada a mots i locucions per a engegar coses i persones a rodar, a dida, a pastar fang.