Definició
Desprendre’s i caure (o lliscar) una massa de terra, de rocs, etc.
S’ha esllavissat el marge i ha obstaculitzat la carretera.
Etimologia
De llau (=allau), del llatí labes, ‘caiguda, esllavissada’, derivat de labi, ‘caure, relliscar’.
Usos
Solitud, la que sents en la tarda
Quima Jaume, «Sol ponent», dins El temps passa a Cadaqués (Barcelona: Columna, 1986)
que mor lentament, quan el sol
s’esllavissa mandrós i rogenc
fent camí vers ponent, sense fúries
ni vents de tempesta.
Tema de la setmana
En record de Quima Jaume (1934-1993)