Definició
1 Lladre que sostreu els diners que hom duu al damunt; carterista.
Amb això de la pandèmia i de mantenir les distàncies els escurabutxaques del metro han anat de baixa.
2 Persona o cosa que entabana algú per fer-li despendre els diners en profit propi.
El joc és el seu escurabutxaques.
màquina escurabutxaques (o simplement escurabutxaques f) Màquina o aparell que generalment dona premis en metàl·lic i que funciona automàticament mitjançant la introducció de monedes.
Etimologia
D’escurar (segurament del llatí vulgar excurare ‘purificar, netejar’, derivat de curare ‘tenir cura d’una cosa’) i butxaca (probablement del francès antic bouge ‘sac de cuiro’ o l’occità bolja ‘bosseta’, amb la terminació -aca atribuïble al plural basc -ac tingut per singular).
Usos
Hi és cada matí. Pren un cafè amb llet encara que demana un capuccino. El cambrer li serveix el cafè amb llet i ella, acostumada a ser enganyada, se l’empassa a petits glops. Després se’n va davant la màquina escurabutxaques i busca totes les monedes, que ja té preparades. Mai no guanya. La màquina li engoleix les monedes amb parsimònia, amb la paciència dels déus que sempre guanyen. Ella ho sap. Però cada matí hi torna.
Montserrat Roig, «La dona de la màquina escurabutxaques», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992)
«Els jugadors i els enamorats juguen en realitat per perdre», deia en Lawrence Durrell. Cada matí hi torna, doncs, per constatar que és una perdedora.Un escriptor humorista del vuit-cents deia que els lladregots escurabutxaques haurien de pagar contribució als amos de les botigues que tenien els aparadors més ben parats, ja que en fer badar la gent, els facilitaven la feina sense que la víctima se n’adonés.
Francesc Curet, Visions barcelonines: 1760-1860. Botigues, obradors i cases de menjar i beure (1954)
Tema de la setmana
Les propostes que rebem dels subscriptors de RodaMots, com la d’avui, de Jan S.P., de Girona, són sempre molt benvingudes, però aquests dies també ens podeu ajudar gratant-vos un xic la butxaca. No es tracta pas de tenir la butxaca foradada (la mà, tampoc) ni de xerrar per les butxaques, sinó de butxaquejar una mica en cerca de cacaus per contribuir que els mots continuïn rodant.