A casa de la meva dona sovint discutíem sobre si el rodolí original deia xiula o pixa. A casa meva sempre s’havia dit pixa, i quan vaig sentir aquest xiula em va semblar ridícul. Em sembla que el sentit comú porta a pensar que és lògic parlar de pixar-se al llit com a cosa d’algú que encara no s’ha fet gran. I pel que fa a xiular al llit, no crec que sigui una pràctica habitual, ni en nens ni en adults. Amb el temps, i la reserva d’una determinada classe social a ser escatològic, aquest pixa devia derivar a xiula.
   —Toni Juanet (Barcelona)

Per mi, d’acord amb el que es deia a casa, hi falta el ben complit. I crec que sense el ben el vers queda coix.
   —Lluís Emili Bou (Barcelona)

També es pot dir, o, almenys, així es diu a Girona, …no té el seny gaire eixerit.
   —Jordi Soler Font

A d’on sóc jo, Algemesí (València), sempre hem dit: qui canta a la taula i menja al llit no té el seny ben complit.
   —Sara Vázquez

Al Berguedà diem Qui canta a la taula i xiula al llit, té el seny com un cabrit.
   —Cecília Canudas

A la família nosaltres diem qui canta a la taula i xiula al llit, té el seny d’un cabrit.
   —Elba (Lluçanès)

La meva mare (de Barcelona) deia: Qui canta a la taula i xiula al llit té l’enteniment petit.
   —Carme Vila Roig

La que escoltava a ma casa, que ens la deien molt, és aquesta versió: Qui canta a la taula i menja al llit, no té l’enteniment complit.
   —Raquel Ricart (Bétera, Camp de Túria)
   —Vicent Climent i Ferrando (Llombai, Ribera del Xúquer)

Torneu a Qui canta a la taula…