Definició
Refrany usat per estimular a corregir-se d’aquests defectes o mals costums: «Pareix que només es disculpa el cantar a la dutxa. Sense bromes, ni la taula ni el llit semblen llocs adequats per fer el canari ni per orinar» (Jaume Alzamora Bisbal, Espigolant dins l’antigor, pàg. 56).
D’aquest refrany n’hi ha múltiples variants: «Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixorit» (Olot); «Qui canta a sa taula i pixa en es llit, no té s’enteniment complit» (Mall.); «Qui canta quan pasta i quan feny, no té son seny» (Palma); «Qui riu a taula i es pixa al llit té l’enteniment molt petit», etc.
Etimologia de seny
Del germànic occidental sinn, ‘sentit; judici’.
Usos
Quan era xic, els pares ja em solien renyar amb algun rodolí. Si arribava a casa amb sang a les cames, em deien: «les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats». De vegades em deixava caure de genolls a la grava del jardí només pel plaer de sentir com m’ho deien. També podria rebotre una pedra al cap d’alguna altra criatura. «La pedra, quan surt de la mà, no sap on va», deia la mare de la víctima, mentre li posava Mercromina. «Ho sento, senyora Mercè —responia jo—, ha estat sense voler». Només pel gust de sentir un rodolí, els diumenges a l’hora de sopar cantava. El pare, que escoltava el Carrusel Deportivo, em deia allò de: «Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben guarnit». Me’n recordo tant… O tempora, o mores, com enyoro aquelles hores. Perdó, perdó. Se m’ha escapat una altra vegada. Els asseguro que no tornarà a passar.
Pere Francitorra, «Incontinència poètica», dins El mort i qui el vetlla i altres contes (Valls: Cossetània, 2002), pàg. 60
Tema de la setmana
Qui canta, sos mals espanta