A casa de la meva dona sovint discutíem sobre si el rodolí original deia xiula o pixa. A casa meva sempre s’havia dit pixa, i quan vaig sentir aquest xiula em va semblar ridícul. Em sembla que el sentit comú porta a pensar que és lògic parlar de pixar-se al llit com a cosa d’algú que encara no s’ha fet gran. I pel que fa a xiular al llit, no crec que sigui una pràctica habitual, ni en nens ni en adults. Amb el temps, i la reserva d’una determinada classe social a ser escatològic, aquest pixa devia derivar a xiula.
—Toni Juanet (Barcelona)
Per mi, d’acord amb el que es deia a casa, hi falta el ben complit. I crec que sense el ben el vers queda coix.
—Lluís Emili Bou (Barcelona)
També es pot dir, o, almenys, així es diu a Girona, …no té el seny gaire eixerit.
—Jordi Soler Font
A d’on sóc jo, Algemesí (València), sempre hem dit: qui canta a la taula i menja al llit no té el seny ben complit.
—Sara Vázquez
Al Berguedà diem Qui canta a la taula i xiula al llit, té el seny com un cabrit.
—Cecília Canudas
A la família nosaltres diem qui canta a la taula i xiula al llit, té el seny d’un cabrit.
—Elba (Lluçanès)
La meva mare (de Barcelona) deia: Qui canta a la taula i xiula al llit té l’enteniment petit.
—Carme Vila Roig
La que escoltava a ma casa, que ens la deien molt, és aquesta versió: Qui canta a la taula i menja al llit, no té l’enteniment complit.
—Raquel Ricart (Bétera, Camp de Túria)
—Vicent Climent i Ferrando (Llombai, Ribera del Xúquer)
Torneu a Qui canta a la taula…
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...