virolat

Un parell de passatges més del mot d’avui:

Luard, vinga a buidar un sac de mentides
de colors blaumarins i virolats,
de cares amb cent ulls i pells humides,
i fets desllorigats;
i se l’escolten tots bocabadats.

• Josep M. de Sagarra, Cançons de rem i de vela (1923)

Més amunt hi ha herba fresca i ramats que hi pasturen, vigilats per gossos d’atura i vailets amb sarrons i gaiatos. És un paisatge idíl·lic en el qual ni tan sols no hi falten dues donzelles que s’atansen per una renglera d’arbres amb les ombrel·les a la mà. Fa més estrany que totes dues portin pantalons texans i una camisa virolada. Potser és per això que els pastors no en fan cas.

• Manuel de Pedrolo, Baixeu a recules i amb les mans alçades (Barcelona: La Magrana, 1979)