Un altre sant tornem-hi
Va caure en dilluns, però en canvi feia olor de diumenge perquè les famílies van treure els cotxets a passejar, la llum del sol incendiava l’herba, solfejaven els músics a la glorieta i al cel voleiaven estels i banderes. Sembla un quadro naïf de Rousseau le Douanier, però era la nostra festa nacional. A les pastisseries despatxaven el tortell del dia, cap al capvespre es van cremar banderes i, després, aviadet al llit, que demà és Sant Tornem-hi. Dimarts i 12, ai!
Joan Ollé, «Sant Tornem-hi» (El Periódico de Catalunya, 14 de setembre del 2006)
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...