En honor a Joan-Lluís Lluís, que és nord-català com jo, voldriï recordar una expressió ben nostra construïda amb la paraula destret: trefugir de destret.

El verb trefugir figura al Diccionari català-valencià-balear i significa ‘neguitejar’:

TREFUGIR v. intr. o refl.
Estar mal a pler, neguitejar, estar en gran ànsia (Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya); cast. acongojarse, temblar. «La llissó poc ell la sabia, | i en dedins prou ell trefugia», Saisset Fables y fabliots 4. «D’un glop negrenc trefugint de trepigs», J. P. Cerdà (Tramontane, nº 381).

Exemple: «Eren les quatre de la matinada i ningú no havia tornat. Al llit, la vella dona es regirava d’un costat a l’altre. No podia aclucar l’ull. Trefugia de destret.»

• Joan Bosch d’Elna (Rosselló), des de Tolosa de Llenguadoc