Aquest nom, que es relaciona amb l’arrel que implica la idea de «vegetació», és el de diverses divinitats, principalment una musa, una gràcia i una nereida.

1. Com a musa, i encara que a l’origen no tenia cap funció determinada, acaba presidint especialment la comèdia i la poesia lleugera. Segons la tradició, va donar fills a Apol·lo, els coribants. Així mateix, una versió de la llegenda de Dafnis la representava com una de les amants de l’heroi, la mateixa que Pimplea.

2. Com una de les Gràcies, Talia és filla de Zeus i d’Eurínome. En aquest cas, juntament amb les seves germanes, presideix la vegetació.

3. Finalment, Homer esmenta una Talia entre les Nereides, filla de Nereu i de Doris.

Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí

Torneu a Talia