ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

_,
.

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació,
   els germans dirien

desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret»,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu, El caminant i el mur (1954)

Sta Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA

_{Al sempre admirat Salvador Espriu,
si cal, amb disculpes.}

Oh, que avingut estic amb la meva

petita, esclava, poc sortosa terra,

i com em recaria d’allunyar-me’n,

sud avall,

on sembla que la gent és bruta

i pobra, accidiosa, inculta,

resignada, insolvent!

Aleshores, a la taverna nova,
   els companys dirien

fotent-se’n: «Com qui s’agrada de la lletja,

així el lluç que pica un ham sense esquer»,

mentre jo, encara prop, pensaria

en les velles fretures i confiances

d’aquest meu tossut poble.

I, ja tot sospesat, recularia

per a restar aquí fins a la mort.

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase

i estimo a més amb un

irrevocable amor

aquesta meva —i nostra—

bastant neta, envejada, bonica pàtria.

Pere Quart, Circumstàncies (1968)

Sabadell 1899-Barcelona 1986