Rosa Leveroni
Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d’herba només de la divina pau.
Les notes greus, dins Obra poètica completa (Girona: CCG, 2010)
Comentaris recents
paret seca
Quan en un àpat tarden a servir el beure (sobreto...
paret seca
A Llampaies, a l'Alt Empordà, fer paret s...
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...