A l’hotel
Quim Monzó
A l’hotel—qualsevol hotel—un dels moments més desconcertants és quan et fiques al llit. Treus la vànova, la deixes en una butaca o a l’armari i, aleshores, quan tornes al llit i aixeques la manta i el llençol de dalt per ficar-t’hi dins, juntament amb aquestes dues peces salta també el llençol de sota. De vegades, els laterals del matalàs queden a la vista. No hi ha cap més remei que desfer-lo, encara que només sigui parcialment, per fer-lo tal com l’hauria d’haver fet, d’entrada, la persona encarregada. ¿I com hauria d’haver fet el llit de l’hotel la persona encarregada? Doncs de manera semblant a com fem nosaltres el llit a casa.
On és la resta d’aquest article?
El podreu trobar a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, publicat per Quaderns Crema (Barcelona, 2010), que no ens ha autoritzat a reproduir-lo. Paciència.
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...