xaix

Alguns subscriptors han tingut l’amabilitat d’enviar-nos missatges amb més detalls sobre el mot xaix. Per començar, Josep M. Guasch Gras, de Gavà, ens informa:

A Gavà (Baix Llobregat) hi una casa o una família que en diuen de cal Xaixo. Hi ha algun familiar que conrea espàrrecs a les sorres.

Xavier Marí Tresserras, d’altra banda, afirma conèixer i usar el mot quan s’escau, tot i ser de Barcelona. Però reconeix tenir avantpassats sabadellencs:

Ho deia la meva mare referint-se a una persona que va bruta i deixada. Concretament, per exemple: «Anar fet un xaix».
   Recordo que quan feien per televisió la sèrie «Colombo» —la de l’inspector mig despistat, mal afaitat, amb la gavardina bruta i pengim-penjam—, deia: «Mira, el xaix!»
   La meva mare era nascuda a Gràcia, a Barcelona, però la seva mare, o sigui la meva àvia, era de Sabadell…

I Cesc Prat, també de Sabadell, ens aclareix:

Tot i que ‘xaix’ no és d’ús general, tampoc no es pot dir que sigui estrictament de Sabadell. Jo penso que és propi de la vall del Ripoll: Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès i Sabadell i, per extensió, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat… I no sé si algun lloc més. Ho estic estudiant, però no tinc les conclusions definitives, per això us demano que si en teniu més informació me la feu arribar, cosa que agrairé profundament. De fet, algú també m’ha dit que aquest mot es coneix o coneixia a Terrassa, i això voldria dir que potser ja estaríem parlant d’una part del Vallès Occidental.

Si algú pot donar clarícies a en Cesc sobre el mot ‘xaix’, doncs, feu arribar els vostres missatges a mots@rodamots.com i ja els hi reenviarem.

Justament alguns subscriptors ens confirmen que s’estén més enllà de Sabadell: Joan Alòs diu que «A Polinyà del Vallès també s’empra el mot ‘xaix’ per referir-se a una persona bruta i desendreçada», mentre que Àngels Moreno i Solà (i és clar que et poses ‘moreno(-a)’ si estàs al solà… que és justament Alòs llegit a l’inrevés, per cert) ens diu que a Rubí diuen ‘vas com un xaixo’ «com a expressió sinònima que es va brut i deixat».

Fins i tot a Terrassa es fa servir xaix o xaixo, segons informa Anna Fornells, que afegeix: «També he sentit a dir el que podria ser una variant d’aquest mot a Barcelona: Anar fet un xarxó».

I encara prou més enllà! Jaume Valés, de Girona, ens envia aquest altre missatge:

Sóc de Girona. Els meus pares, de la Garrotxa. El més curiós és que la meva esposa, nascuda i crescuda a Astúries, ha esdevingut, des de fa molts anys, la correctora de català de la família. Fa anys i panys que no vivim a Girona.
   Al llegir el mot ‘xaix’ o, en la seva deformació, ‘xaixo’, m’ha sonat al gironí que parlàvem seixanta anys enrere (en tinc vuitanta). He anat cap al menjador, on estava la meva esposa llegint, i li he engegat a cop d’escopeta:
   —Recordes haver sentit per Girona la paraula ‘xaix’ o ‘xaixo’?
   —Clar! Això es diu d’una persona bruta i deixada. Ho havia sentit moltes vegades! Aquí, a la Catalunya Nova, no ho he sentit mai!
   Així, doncs, almenys era emprat a la Girona de mitjans del segle passat!

I en Cesc ens torna a escriure per passar-nos-en algun exemple. Com ara aquest, extret del llibre de Joan Sallarès A l’ombra del campanar. Coses de la meva ciutat, publicat el 1970 per l’Ajuntament de Sabadell:

xaix adj. Qualificació aplicada a tot allò desendreçat, descurós i brut. Així que diem: És un home xaix, una dona xaixa; una casa en què tot xaixoneja; allò és un xaixeria. També es diu xaixó i xaixona. Aquest vocable només el registra el diccionari Moll i fa constar que és d’ús a Sabadell. Convinguem que és mot força expressiu i que permet de jugar-lo molt variadament.

Torneu a xaix