Segons explica Rudyard Kipling a El llibre de la jungla, a l’Índia tenen una expressió semblant per referir-se a la setmana dels tres dijous:

—Però, tot i així —va afegir Petersen Sahib—, recorda que les keddahs [tancats on els caçadors agrupen els elefants que han capturat] no són llocs per jugar-hi els nens.
   —I no m’hi deixaran entrar mai, Sahib? —va preguntar Toomai Petit, fent un gran sospir.
   —Sí —i Petersen Sahib va tornar a somriure—. Quan hagis vist ballar els elefants. Aleshores serà el moment. Vine’m a veure quan hagis vist ballar els elefants, i et deixaré entrar a totes les keddahs.
   Hi va haver un altre esclat de rialles, perquè allò era un vell acudit entre els caçadors d’elefants, que equivalia a dir «mai de la vida». Hi ha unes grans clarianes, amb el terra ben pla, amagades a les profunditats dels boscos, que s’anomenen sales de ball dels elefants; però no se’n sap res més, llevat que es descobreixen per pura casualitat, i ningú no ha vist mai els elefants com dansen. Quan un conductor està molt pagat de la seva destresa i el seu valor, els altres li diuen: «I tu, quan vas veure ballar els elefants?»

(Traducció de Josep Sampere i Martí)

Torneu a la setmana dels tres dijous