L’embranzida que ha pres la fabricació dels pyjames a la vila de París és un motiu de felicitació per tota persona de bon gust. El pyjama o paiama (en català, aquesta darrera solució sembla més eufònica i menys arriscada que la primera) és una solució divina per a un baró que ni en la intimitat perd el sentit del ridícul. La vella combinació nocturna a base de camisa, calçotets, mitjons i barretina blanca és abominable. Sé que comença a esdevenir rara en els nostres dies; però imagino que no és impossible de trobar… Jo, naturalment, renuncio a trobar-la.

D’ençà de la introducció del paiama, un home ha pogut saltar del llit i entrar en escena sense inspirar cap sentiment lamentable. Ha pogut aparèixer heroic, amb el revòlver als dits o amb els punys closos, a punt de boxa; ha pogut aparèixer amorós; ha pogut exercir qualsevol ministeri elevat…

Carles Soldevila, «Noves agradables» (La Publicitat, 1 d’octubre del 1924), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Edicions 62, 2004), pàg. 305