L’embranzida que ha pres la fabricació dels pyjames a la vila de París és un motiu de felicitació per tota persona de bon gust. El pyjama o paiama (en català, aquesta darrera solució sembla més eufònica i menys arriscada que la primera) és una solució divina per a un baró que ni en la intimitat perd el sentit del ridícul. La vella combinació nocturna a base de camisa, calçotets, mitjons i barretina blanca és abominable. Sé que comença a esdevenir rara en els nostres dies; però imagino que no és impossible de trobar… Jo, naturalment, renuncio a trobar-la.
D’ençà de la introducció del paiama, un home ha pogut saltar del llit i entrar en escena sense inspirar cap sentiment lamentable. Ha pogut aparèixer heroic, amb el revòlver als dits o amb els punys closos, a punt de boxa; ha pogut aparèixer amorós; ha pogut exercir qualsevol ministeri elevat…
Carles Soldevila, «Noves agradables» (La Publicitat, 1 d’octubre del 1924), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Edicions 62, 2004), pàg. 305
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...