Pòtols i potolets

Àngela D. Bosch Serra, del Pla d’Urgell, envia aquest missatge:

Nosaltres utilitzem la paraula pòtol per indicar una persona no gaire llarga, sense arribar a ser curta de gambals, també maldestra. Bàsicament, crec que la millor definició seria una persona amb molt poc esperit. Seria allò de «ni carn ni peix…» o «dóna’m pa i no em peguis…». L’expressió típica seria: «Sort en té de la seva dona, perquè ell és un bon pòtol

El mot d’avui ha despertat l’entusiasme d’alguns subscriptors, que el consideren un dels seus predilectes. La Meritxell dels Hostalets de Pierola (Anoia) diu que als seus nens els diu «potolets»… Però atenció, que una altra anoienca ens avisa que «pòtol a Igualada i rodalia es fa servir com a sinònim de marrà, brut, a l’hora de fer les coses, vestir, etc.» L’Albert del Masnou ens informa que hi ha un llibre de Jack Kerouac (The Dharma Bums) que en català es va traduir amb el títol Els pòtols místics (traducció de Manuel de Pedrolo, 1967). I per acabar, n’hi ha una versió en samarreta i tot!

Torneu a pòtol

Mot relacionat