Aquesta confusió va ser, sobretot, la causa que callés durant un temps, que no mencionés aquells… fets?, sí, aquells fets, ni tan sols quan la dona, angoixada en veure’l cada dia més ombrívol i silenciós, com encongit per un sofriment difús, li demanava, li suplicava que li fes confiança, m’has de dir què tens, Tomeuet, què et passa per dins el cap, sigui el que sigui, li deia ella amb llàgrimes als ulls, si és alguna cosa que jo t’hagi de personar, ja t’he perdonat per gros que sia el mal que hagis fet, però, per l’amor de Déu, no et vull veure amb aquestes ombres cada dia més mortes…

• Guillem Frontera, La mort i la pluja (Barcelona: Proa, 2008)

ℵ

Tota la mar, ben endins, ben endins,
té un cor ombrívol, ombrívol.
El peixarrot menja els peixos mesquins;
és un engany la dolçor dels dofins
i la sirena de càntic planyívol.
Tota la mar, ben endins, ben endins,
té un cor ombrívol, ombrívol.

• Josep Carner, «Balada de Nadal per cantar-la els pirates de la mar»

ℵ

Un funcionari d’aspecte ombrívol i posat seriós, que feia unes ulleres de cansament que li arribaven fins a la galta i que indicaven que treballava de nits, va obrir la primera de les tantes portes que hauríem de franquejar fins a arribar al nostre destí. L’ambient continuava sent gèlid, com ho devia ser el primer dia que van obrir les portes de la Model.

• Mireia Llinàs, Els enemics silenciosos (Barcelona: Columna, 2016)