Narcís Comadira
Fràgil, petita
felicitat del tren;
terres que passen:
horts ordenats,
turons amb feixes,
camps de gra i en guaret,
rengleres de pollancres
davant del teló blau de les muntanyes.
Ara ve un riu
emperesit en les seves mancances,
tèrbol mirall, entre sorrals,
per núvols estantissos,
grisos i estèrils.
Darrere el vidre,
protegit,
llisco pel meu país i pel seu temps;
m’embardisso d’afectes per no veure
la immarcessible absurditat de tot.
«Cinc poemes inèdits de Narcís Comadira», Revista d’Igualada, núm. 4, abril del 2000
Comentaris recents
falaguer -a [2]
A Xixona jo he sentit "anava com una falaguera" pe...
xop -a
Com a curiositat, a Menorca a més de xop...
falaguer -a [2]
A Tarragona jo he sentit el mot falaguer ...
falaguer -a [2]
A Eivissa, falaguer també té el sentit ...
envelat -ada
Al Bages diem embalar-se, embalat...