Antoni Llull Martí

Quan jo era al·lot era encara usual referir-se als advocats amb el mot misser, però consider que avui en dia és un anacronisme, com ho és dir-li apotecari a un farmacèutic, però si qualcú vol utilitzar aquests mots de procedència popular, li reconec tot el dret a fer-ho.

Misser, en principi era un títol aplicat a persones de molta autoritat o a gent lletrada, procedent dels mots llatins mi senior, com l’italià messere i l’antic francès messire. Durant els últims segles de l’edat mitjana, s’usaren en català dues formes distintes procedents una i altra del llatí senior, i amb el mateix significat: sényer i senyor, de les quals sortiren els tractaments de respecte mi sènyer i mi senyor per una banda, i mon sènyer i mon senyor, per l’altra. Aviat aquestes combinacions es convertiren en un sol mot: mossènyer i monsenyor, i de la combinació del primer amb En, usual en denominacions com mossènyer En Tal, es passà a mossèny’En Tal, per arribar a mossèn’ En Tal, i acabar dient mossèn tot sol, mot que amb el temps quedà en exclusiva per a la gent d’església, com misser només per als advocats, i ambdós mots acabaren usant-se també, abusivament, com a noms de professió.

A Eivissa encara s’usa mossènyer, sense acurçar, com a tractament, o com a substantiu, per anomenar el rector d’una parròquia, i s’empra sense l’article, com mostra una dita eivissenca recollida al Diccionari català-valencià-balear: Es dia que no em fi la clenxa, vengué Mossènyer, per donar a entendre que un esdeveniment es produeix quan un menys l’espera.

I es diu a ca (i no a cal) Mossènyer.

De mossèn sortí el mallorquí col·loquial mosson, que fou igualment usat com a títol per a gent de respecte, i finalment com a substantiu. A principi del segle XX, un mosson era un que volia mantenir l’aparença de senyor sense esser ric ni de casa noble. Una cançó popular d’aquell temps diu que dins Ciutat hi ha mossons / que duen guants tot lo dia / i quan ve devers mig dia / es gat jeu dins es fogons.

Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules. Defensa de la llengua, etimologia, història, curiositats (Palma: Documenta Balear, 2009)