Miquel Martí i Pol
De sobte el foc que creix desmesurat
i converteix els límits en presó,
tot el que era projecte i horitzó
és ara el clos estricte del combat.
¿Quin vent misteriós ens ha portat
fins al recinte obscur d’aquesta por?
Qui ens nega l’esperança i la claror?
Qui ens sotmet a un silenci desolat?
Potser no hi ha cap mesurable enuig
que faci comprensible aquest rebuig,
ni cap llei que exigeixi aquest vaitot,
però sabem que ja no hi ha camí
que ens preservi del risc de decidir
sense apostar la vida a cada mot.
29-IV-1984
Per preservar la veu (1984)
Comentaris recents
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...