Aigües als ulls
Miquel Martí i Pol
Posem que encara hi hagi colomins
i gent que es cura només amb tisanes,
i quatre o cinc donzelles candoroses,
i un vaixell que no salpa mai del port
per por de les marees. I posem que
tres parallamps fan un bosc futurista,
i un mar de teules un pèlag profund,
i dos pardals un món ple d’esperança.
Posem, encara, que si tanco els ulls
veig una noia nua i transparent,
i que darrere seu, allí on l’ombra
aparenta més densa, més profunda,
si tanco amb força els ulls, de sobte esclaten
rams de colors; i ella riu aleshores.
—La pell del violí (1972-1973)
Comentaris recents
orellut -uda
Curiós que els fragments que heu triat per exempl...
a cau d’orella
Fer escoltets diguem per ací...
a cau d’orella
En anglès, "in a whisper". "Peter," said little ...
ser més vell que el cagar ajupit
El meu pare feia anar una variant dins d'una endev...
captatio benevolentiae
Cert. No l'havia sentit mai....