El mot merescal és d’origen fràncic, antiga llengua germànica parlada pels francs. A Alcoi i altres llocs del migjorn valencià es pronuncia exactament tal com ho he escrit, amb la conservació de la r etimològica. A la resta del domini lingüístic valencià s’utilitza la variant formal menescal.
Un bon exemple de la variant menescal el tenim en els versos següents que trobem en l’obra A l’ombra del campanar, del poeta castellonenc Bernat Artola:
Al senyor veterinari
tots li diuen menescal
i és el cas que li sap mal
puix li pareix ordinari,
perquè ell és de capital.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, segona edició revisada i augmentada (2005)
Torneu a manescal
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...