Josep M. Espinàs
Damunt d’Escaló hi ha la borda del Tort. És hora d’explicar què és una borda. Tot el Pallars és ple d’unes modestes edificacions en despoblat, a ple bosc, al peu dels rius, muntanya amunt i en els llocs més inesperats. No són exactament barraques, sinó cases en miniatura, sovint amb portes i finestres, i fins i tot de dues plantes. Tenen una coberta a dos vessants, d’inclinació que varia segons l’emplaçament. La seva utilitat és clara: s’hi refugia el bestiar en cas de maltempsada, s’hi emmagatzemen els productes del camp. Algunes cases-bordes, de característiques oscil·lants entre una cosa i l’altra, són habitades per la gent que puja d’un poble durant la temporada de dallar l’herba o qualsevol altra feina que exigeixi viure sobre el terreny.
Josep M. Espinàs, Viatge al Pirineu de Lleida (1957)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...