Després de sis dies de córrer per Nova York sense parar un moment, dormint poc, anant de la Seca a la Meca sense reposar, us envaeix una estranya sensació de cansament. La fatiga, certament, no acaba pas per desfer-vos els ressorts de la curiositat, ni de bon tros. La curiositat es manté viva, perquè la ciutat té una fascinació que avui potser seria difÃcil de trobar en qualsevol altra de la nostra concepció. (Per aclarir aquest punt diré que a mi personalment no m’han interessat, en principi, mai les ciutats exòtiques, situades a l’altra banda del nostre sistema cultural.)
- Josep Pla, Week-end (d’estiu) a Nova York (1954)
Comentaris recents
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüÃstic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-LluÃs LluÃs que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...
de trascantó
Diu @rodamots que de trascantó Ã...