Josep Carner
En veient caure les fulles,
a la llum parlo corrents:
Cel que les tardors ataquen,
no t’hi tornaries gens?
Vull el sol un que ens retorni
les cantades i les flors,
amb un riure en cada eixida
i un amor en cada enclòs.
Em farien massa angúnia
el boiram, la neu, el glaç,
la gent sota el fred, gelada
i amagada fins al nas.
Vull coets de part de vespre,
joia nova, cants ardents
on ressoni, llesta i franca
la gatzara dels vivents.
Vull delers i serenates
i cançons d’enamorats
i, a la fi d’un raig de lluna,
els poetes inspirats.
I tot d’una, a l’aire lliure,
joia nova i molt de sol,
o si no, d’una vegada,
vaig a l’Àfrica d’un vol!
Josep Carner, Bestiari (1964)
Comentaris recents
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...