Josep Carner
En veient caure les fulles,
a la llum parlo corrents:
Cel que les tardors ataquen,
no t’hi tornaries gens?
Vull el sol un que ens retorni
les cantades i les flors,
amb un riure en cada eixida
i un amor en cada enclòs.
Em farien massa angúnia
el boiram, la neu, el glaç,
la gent sota el fred, gelada
i amagada fins al nas.
Vull coets de part de vespre,
joia nova, cants ardents
on ressoni, llesta i franca
la gatzara dels vivents.
Vull delers i serenates
i cançons d’enamorats
i, a la fi d’un raig de lluna,
els poetes inspirats.
I tot d’una, a l’aire lliure,
joia nova i molt de sol,
o si no, d’una vegada,
vaig a l’Àfrica d’un vol!
Josep Carner, Bestiari (1964)
Comentaris recents
anar-li al darrere amb un flabiol sonant
Anar ‘radere’ de peix mort, a...
anar a la vela
La frase feta d'avui sembla una mica com l'express...
borratxo -a
bufat https://rodamots.cat/bufat-ada/...
meula
Una meula pot ser també una gatera, però algunes...
meula
Trobo a faltar el significat de: "Compte, amb a...