Joan Amades

Uns excursionistes molt taujans anaven de camí en una clara nit de lluna. Vet aquí que, passant vora un gorg que ja coneixien, se’ls acudí de mirar al fons al moment en què les aigües encalmades hi reflectien la lluna que feia el ple.

Aquells minyons varen pensar-se que allò era un formatge que surava per l’aigua, i determinaren de pescar-lo. Per això anaren a una casa de pagès pròxima a demanar un cove i una corda llarga perquè, deien, ha caigut una cosa al gorg i ho voldríem treure.

Ben proveïts del que els calia, se n’anaren al gorg i es passareu qui sap l’estona provant de pescar el figurat formatge, i mai no el podien arreplegar perquè sempre se’ls escapava fins que, havent ja fet la lluna un tros de camí i no veient-la ells reflectida, es cregueren que, de tan remenar amb el cove, aquell formatge se n’havia anat al fons.

Joan Amades i Gelats, Calendari de proverbis populars (1934)