No poder obtenir una cosa o no poder treure algú ni a fum de sabatots equival a dir que no és possible d’obtenir el que desitja ni apel·lant als procediments extrems i radicals i de major força. Té origen aquest refrany en el vell costum de fer fum de sabatots als vidus casats de nou que, després d’una forta i perllongada esquellotada, no s’avenien a pagar el que se’ls demanava en concepte de gentilesa o gratificació per a beure i refrescar el jovent. Després d’uns dies d’esquellots, que solien estipular-se i que variaven segons els casos, si els casats no es rendien, se’ls feia fum, que consistia a introduir-los dintre de casa pels procediments més viables, però apel·lant a tots els mitjans i recursos, substàncies enceses, generalment cuir de sabates velles o excrements de gat, que, en cremar, produeixen mala olor i una forta fumera mig asfixiant. Aquests procediments d’induir els vidus a satisfer una quantitat en profit de la jovenalla no tan sols eren tolerats per les autoritats, sinó que fins en alguns casos havien estat protegits i emparats per aquestes, si bé en altres n’havien estat castigats els promotors. Es feren cèlebres uns esquellots i fums que a darreries del segle XVII es feren a uns nou casats de les Voltes dels Encants de Barcelona.