Quan volem parlar de la gargamella (la gola), al Rosselló emprem més aviat la paraula canyó (que pronunciem canyú), que és una variant de la paraula canó (la faringe, no la peça d’artilleria).
Tenia el canyó eixut d’haver parlat tant.
Tenir mal de canyó.
Riure a bell canyó.
—Joan Bosch (Elna)
A Vilafranca (els Ports) en diem garganxó. O també campaneta.
—Pau Monfort
Torneu a gargamella
Comentaris recents
marger -a
El camp dels pares a Illa de Tet, on conreuavan pr...
marger -a
Clar que sí. Eixa és la paraula valenciana (i no...
marger -a
Sí, i tant! https://www.diccionari.cat/GDLC/a...
marger -a
Podria dir-se: amargenar i amargenador?...
paret seca
Quan en un àpat tarden a servir el beure (sobreto...