Quan volem parlar de la gargamella (la gola), al Rosselló emprem més aviat la paraula canyó (que pronunciem canyú), que és una variant de la paraula canó (la faringe, no la peça d’artilleria).
Tenia el canyó eixut d’haver parlat tant.
Tenir mal de canyó.
Riure a bell canyó.
—Joan Bosch (Elna)
A Vilafranca (els Ports) en diem garganxó. O també campaneta.
—Pau Monfort
Torneu a gargamella

Comentaris recents
pèlag
El diccionari normatiu ha admès les dues formes, ...
d’ara endavant
A Valéncia diem "d'ara en avant" sense la "de"....
fer safareig
Jo, de petita, estiuejava en un poble i anàvem a ...
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...