gori-gori

Doncs bé, em fa notar un amic que entre les propostes estiuenques, hi ha un anunci de TV3, la nostrada, en què Àngel Casas demana material filmat sobre la cançó catalana dels anys seixanta i setanta, per tal de fer-nos sentir tot el pes de la nostàlgia. Ara bé, de quina nostàlgia parlem? ¿És que la cançó s’ha mort i toca fer revivals simpàtics? ¿És que li hem cantat el gori-gori i per tant fem una mena de balanç, i a sobre amb material d’aficionats, amb la paraula entranyable com a leitmotiv («Menys entranya i més respecte», solia dir la Maria Aurèlia Capmany)? Ho dic perquè jo assisteixo ARA a recitals, em compro ARA discos de cançó catalana, admiro ARA els valuosos intèrprets joves i veterans, alguns extremadament bons. Em pregunto si té sentit un programa nostàlgic d’un fet que és viu.

Isabel-Clara Simó, «Cançó» (Avui, 22 de juliol del 2003)