Sol ardent. Bella collita
per l’extens ametllerar.
«Arri, arri, somereta:
anirem a espigolar…»
La gerreta plena d’aigua
i al cistell el berenar,
si d’espigues no se’n troben,
de records bé n’hi haurà.
Ben cordada l’espardenya,
quin delit ve de cantar
per pinars i conradissos
amb el fresc embat de mar!
Les tonades de la terra
Déu les vulgui conservar,
i les danses a la lluna
que la son fan allunyar.
Maria Antònia Salvà, El retorn (1934)

Comentaris recents
canviar de disc
Potser ara en diríem canviar de xip... o també ...
canviar de disc
Sembla que la frase més corrent és amb c...
canviar de disc
La meu mare, de Castelló d'Empúries, deia: ...
lolita
Em sap greu però aquesta paraula crec que la pode...
lolita
Voleu dir que l’existència de les lolites...