Sol ardent. Bella collita
per l’extens ametllerar.
«Arri, arri, somereta:
anirem a espigolar…»
La gerreta plena d’aigua
i al cistell el berenar,
si d’espigues no se’n troben,
de records bé n’hi haurà.
Ben cordada l’espardenya,
quin delit ve de cantar
per pinars i conradissos
amb el fresc embat de mar!
Les tonades de la terra
Déu les vulgui conservar,
i les danses a la lluna
que la son fan allunyar.
Maria Antònia Salvà, El retorn (1934)

Comentaris recents
manyà -ana
Tens raó, potser hauríem d'haver reproduït la d...
manyà -ana
Si 'manyà' és només qui fabrica panys, com es d...
a la traça
Crec que la ç és l'única lletra que no a...
aire, que vol dir vent!
Quina il.lusió veure aquesta expressió! la meva ...
esmoixinat -ada
A casa els avis a Montcada era "ca l'esmoixinat" p...