Enric Gomà

Els nens tenen por de la foscor, no de l’obscuritat. Cap a les cinc, a l’hivern es fa fosc, no obscur. Una habitació fosca com la gola del llop, no obscura. El quarto fosc dels bars d’ambient, no el quarto obscur.

Tot i que, no ens enganyem, la situació pot canviar d’un moment a l’altre. ‘Obscuritat’, com més va, més substitueix ‘foscor’, quan ‘foscor’ és la paraula natural, corrent. Al Diccionari Labèrnia (1839), s’hi llegeix una definició de ‘foscor’ excepcional:

foscor f. L’obscuritat de les muntanyes, per la densitat dels núvols.

Sembla de Perejaume.

Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 153