Viscum album

Vesc, gui, vesquercí. Localització: planta paràsita de diferents arbres, com ara el pi, l’avet, la pomera, el perer, el roure, l’om o el pollancre. Floració: de març a juliol. Recol·lecció: de les tiges, per a ús mèdic; per fer rams de la bona sort, al desembre. Conservació: en extracte (laboratori farmacèutic).

La infusió de les fulles de vesc s’utilitzava per fer baixar la tensió arterial i com a sedant nerviós. Es considerava una planta forta, que calia utilitzar amb moderació. Els fruits són molt tòxics.

Actualment, per al tractament del càncer, se n’utilitza l’extracte de les tiges, que rep el nom comercial d’Iscador seguit d’una lletra (M, P, Q, U, A), que indica l’arbre que l’ha hostatjat, ja que la concentració de principis actius canvia segons l’arbre i l’època de recol·lecció. S’aconsella no emprar-lo en medicina casolana.

Els druides el consideraven una planta sagrada quan creixia en un roure. El recol·lectaven, en una cerimònia, per preparar-ne diferents remeis i amulets el sisè dia de la lluna del solstici d’hivern.

Al nostre país, se’n regala un ramell abans de Nadal com a desig de bona sort per a l’any següent. La paraula castellana aguinaldo té l’origen en aquest costum.

• Carme Bosch i Cristina Bota, Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets (Barcelona: Viena, 2013), pàg. 120-121