Hem rebut alguns missatges recordant-nos altres accepcions del mot pinyol. Sobre això de les accepcions, recordeu que el fet que un dia enviem un mot no exclou que un altre dia el tornem a enviar amb una accepció diferent.

Janel Servitje, de Barcelona, es pregunta:

Un pinyol no pot ser també una pintura molt aconseguida, o unes notes musicals excepcionalment ben cantades?

Joaquim Camps, de Barcelona, ens ho confirma:

He trobat a faltar el concepte aplicat a pinyol, com a bona resolució es una frase final d’una ària, per exemple.

Segons el Diccionari català-valencià-balear, aquest sentit figurat de pinyol l’haurien recollit a Barcelona: «Nota aguda i prolongada donada per un cantant». Però també es deu fer servir en altres bandes, perquè Ignasi P. Ferré ens diu:

Al mot pinyol trobo a faltar l’altre significat que, si més no a Valls (Alt Camp), fem servir per dir que un cantant ha fet una pujada important de la veu quan canta (fer un pinyol): «La soprano ha fet un pinyol que ens ha deixat sense alè…»

D’altra banda, el mallorquí Pau Gispert reivindica l’ús illenc de pinyol com a equivalent col·loquial del coit: «Vam pegar un bon pinyol». També s’usa amb fer o fotre.