pinyol [2] m

Definició

Coit (col·loquial; usat sobretot a les Balears normalment en companyia dels verbs pegar o fotre).

Va lligar amb un rus i després van pegar un pinyol a l’hotel.

Usos

  • Amb la rebeca a la mà vaig mirar per la finestra: el meu home torrava carn amb na Sebastiana al costat, els nins nedaven i jugaven amb una cridadissa, els sogres, encarxofats en dues butaques. Em va estranyar no veure en Felip. Just quan pensava això vaig sentir els seus braços que m’estrenyien fort per darrere. Quina regirada i quin gust em va donar! En un no res ja m’havia pujat la falda, baixat les bragues i em barrinava a les totes. No sé quin temps va durar. Jo, mig acubada, veia per la finestra tota la família i desitjava que aquell pinyol fos etern.

    Biel Mesquida, Els detalls del món (Barcelona: Empúries, 2005)
  • —I amb els homes no…? Vols dir que no els pots…?
       —No he estat mai capaç de ficar-la a cap home. Per molt enravenat que vagi, si li vull fotre pinyol se m’afluixa. I això que n’hi ha molts que m’ho demanen, però jo no puc. O et penses que si jo fos actiu no ho hauria provat amb tu?

    Miquel Adrover, Els voltors (Argentona: Voliana, 2011), pàg. 208

Tema de la setmana

Alternatives al fat polvo. El mot d’avui és un suggeriment de Tomeu Riera, de Palma. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cardadasucamenta