El Butoni ha estat sempre l’element dissuasori per als nens que es portaven malament a l’Horta de València, on jo em vaig criar, i sempre es deia: «Si no et portes bé, vindrà el Butoni», i els nens patíem una fredor interna molt poruga.
   Després, de major vaig pensar si algú en qualque ocasió hauria fet una representació del Butoni, i tan sols n’he trobat una sobre un «socarrat de Paterna» com la que trobareu ací.
   En aquesta web de SocarrART es pot trobar una ressenya bastant ajustada al que jo sempre n’he sentit dir:

Representa una figura mítica pròpia de la tradició valenciana popular. Es tracta d’un personatge summament lleig, que espanta els nens. A la València medieval, era a qui es feia servir per acovardir justament els nens entremaliats, advertint que si no es portaven bé «vindria el Butoni».
   Es creu que és una representació del dimoni, deformada per causar una aparença encara més terrible.

En una altra pàgina d’internet trobe aquesta informació:

El Butoni és una entitat molt popular a València, un esperit o fantasma que es dedica a fer malifetes, concebut com un home amb dues cares i mans i peus amb urpes. Existia un joc infantil anomenat «el butoni», del qual existia a Carcaixent una variant anomenada «el Bataroni», nom aquest usat afectuosament per a dir d’algú que està en la Lluna de València: «Què fa, bataroni?»; també quan algú apareix de sobte, com un fantasma; i també apareix aquest mot en versos per a recriminar els xiquets que es porten malament: «Toni bataroni, la caixeta del dimoni».

—Víctor Iñúrria (València)

Torneu a butoni