corrent, corrents
Alguna vegada podem dubtar a l’hora d’escriure o de dir expressions com sortir corrents, vés-hi corrents… o ha de ser sortir corrent, vés-hi corrent?
En el primer cas hem fet servir un adverbi que indica la manera com fem una acció: la fem ‘de pressa’, corrents. En el segon cas, ens valem del gerundi del verb córrer, corrent, i indiquem que fem tal acció mentre, literalment, correm: Els ciclistes han de menjar corrent durant la cursa, no poden parar i baixar de la bicicleta. Així doncs, totes dues construccions són encertades, però tenen matisos diferents.
A més a més, corrent també pot ser nom: un corrent d’opinió, un corrent d’aire…, i adjectiu: aigua corrent, un punt de vista corrent… I en aquests sentits, el plural de corrent és corrents.
- David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 83
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...