corrent, corrents
Alguna vegada podem dubtar a l’hora d’escriure o de dir expressions com sortir corrents, vés-hi corrents… o ha de ser sortir corrent, vés-hi corrent?
En el primer cas hem fet servir un adverbi que indica la manera com fem una acció: la fem ‘de pressa’, corrents. En el segon cas, ens valem del gerundi del verb córrer, corrent, i indiquem que fem tal acció mentre, literalment, correm: Els ciclistes han de menjar corrent durant la cursa, no poden parar i baixar de la bicicleta. Així doncs, totes dues construccions són encertades, però tenen matisos diferents.
A més a més, corrent també pot ser nom: un corrent d’opinió, un corrent d’aire…, i adjectiu: aigua corrent, un punt de vista corrent… I en aquests sentits, el plural de corrent és corrents.
- David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 83
Comentaris recents
polit -ida
Polit a les Illes, i sobretot a Menorca, també vo...
com una plata
A Xixona solem emprar amb aquest significat les ex...
com una plata
Els avis i els pares quan una cosa quasevol, vinya...
com una plata
Al Rosselló també diem: «Net com un palet». E...
a la brutesca
Els caragols a la brutesca és una manera de prepa...