corrent, corrents

Alguna vegada podem dubtar a l’hora d’escriure o de dir expressions com sortir corrents, vés-hi corrents… o ha de ser sortir corrent, vés-hi corrent?

En el primer cas hem fet servir un adverbi que indica la manera com fem una acció: la fem ‘de pressa’, corrents. En el segon cas, ens valem del gerundi del verb córrer, corrent, i indiquem que fem tal acció mentre, literalment, correm: Els ciclistes han de menjar corrent durant la cursa, no poden parar i baixar de la bicicleta. Així doncs, totes dues construccions són encertades, però tenen matisos diferents.

A més a més, corrent també pot ser nom: un corrent d’opinió, un corrent d’aire…, i adjectiu: aigua corrent, un punt de vista corrent… I en aquests sentits, el plural de corrent és corrents.

• David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 83

Torneu a corrents