Sentir el brunzit de mil insectes, el xiu-xiu del passarell i el xisclar de les orenetes! Res, però, no ens complau tant com la vista de l’aigua. L’aigua enmig del desert! No hi ha tresor, no hi ha plaer, no hi ha objecte al món que pugui igualar-la en valor. Mai no he percebut música tan harmoniosa com el xip-xap dels meus peus descalços, passejant-se amunt i avall pel torrent.
- Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 94
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...