N’Elionor d’Alcúdia ens diu:

A Mallorca mesell s’usa amb el significat que es pot trobar en el diccionari Alcover-Moll: «Ple, carregat de cosa en gran nombre, generalment dolenta, però per extensió també es diu de cosa bona (Mall., Men.). Es nin té es capet mesell de clapes. Estan mesells de puces, de xinxes, etc.»

I en Joan Bosch d’Elna també comenta, sobre aquest mot:

A Perpinyà també fem servir l’adjectiu mesell / mesella per designar el porc o la seva carn quan l’animal ha contret un paràsit que es diu «triquina». És un sinònim de «triquinós / triquinosa». En una de les seves catalanades, l’Albert Saisset (Un Tal) ens diu, parlant d’un porc que ha guanyat a una loteria:

      Mes, quan vén el moment de la ganivetada,
      ai! si m’haguesseu vist! quina cara apurada!
      adéu llonganissa i budell:
      aqueix bergant era mesell!

«Quina cara apurada» és un castellanisme (nosaltres també en fem!): quina cara de vergonya. El Diccionari català-valencià-balear diu: «MESELL (ant. escrit masell), -ELLA adj. || 2. (Porc o carn de porc) que té una granellada pustulosa, efecte d’una malaltia ocasionada per un paràsit que s’allotja en els músculs i que produeix el cuc solitari en les persones que en mengen (pir-or., or., occ., val.).»

Torneu a mesell -a