Justament l’editorial de l’Avui d’avui («Jocs Olímpics d’Hivern dels Pirineus») començava així:
Encara no hi ha res. Tot just una idea. Som, només, a les beceroles d’una notícia que ha sortit, gairebé al mateix temps, a Saragossa i a Lleida i que ha corregut amb la mateixa velocitat de l’AVE. Però la iniciativa és bona i val la pena que no la deixem escapar.
(Vegeu-ne la continuació aquí.)
I Antoni Rierola, de Manlleu, ha tingut l’amabilitat d’enviar-nos aquests versos de Jacint Verdaguer:
Jo tenia cinc anys, anava a estudi
en mon humil poblet de Folgueroles;
de mos pobres esplets digne preludi,
portava sota el braç les beceroles.
Torneu a beceroles

Comentaris recents
miranius, miraneies
-Què dius? -Miranius -Què deies? -Miraneies ...
miranius, miraneies
—Com te dius? —Miranius. —Com te trobes?...
miranius, miraneies
A casa l'àvia i la mare ho deien així: -Què di...
miranius, miraneies
A casa dèiem: – Què dius? – Peremanius ...
miranius, miraneies
Un retruc és un joc lingüístic humorístic i de...