PROCESSÓ (f.)

|| 1. Conjunt de persones que desfilen ordenadament i solemnement, amb algun fi públic, i especialment religiós.
Processó cívica: la que constitueix una manifestació civil, no religiosa. En processó: desfilant ordenadament, formant processó.
|| 2. fig. Gran nombre de persones o animals que es dirigeixen al mateix lloc uns darrera els altres.
|| 3. a) La processó d’Arbúcies: nom que es dóna vulgarment a la boira ajaguda al Montseny i Tagamanent, que sol assenyalar pluja (Plana de Vic).—b) La processó de Tossa: faixa de núvols blanquinosos que s’estén des del pic de Begur fins al coll de Tosses, i és indici de pluja (Empordà).
   Locucions—a) Esser més llarg que una processó: esser una cosa molt llarga.—b) Allargar la processó: fer massa llarga una conversa, un procés, una activitat qualsevol.—c) Anar la processó per dintre (o per dins): estar latent dins algú un sentiment, sobretot de por, de greus preocupacions que no es manifesten.
   Refranys—a) «La processó és llarga i el ciri curt»: es diu per indicar que els mitjans escassegen i les necessitats són grans.—b) «Algun dia passarà la processó per ma casa»: es diu per significar que les circumstàncies solen canviar, i que algun dia tindrà algú les oportunitats que ara té un altre (val.).—c) «No es pot repicar i anar a la processó»: significa que no es poden fer al mateix temps dues coses incompatibles.—d) «Mala gent, mala processó»; «Gent dolenta no fa bona processó»; «Com més gent, més roín processó» (val.): es diu referint-se a una activitat col·lectiva en què intervé gent inepta o malintencionada.
   Cultura popular—Les processons són una de les més importants manifestacions del culte en el nostre país. La més important de l’any és la del Corpus, que en algunes comarques presenta curiosos detalls de litúrgia i coreografía populars (vegeu l’article ‘Corpus’). La segueixen en importància les processons de Setmana Santa, que, a part de les innovacions introduïdes en aquests darrers anys, ofereixen també particularitats notables en determinades localitats. Freqüentment hi prenen part les vestes o homes encapullats, els armats o centurions, i s’hi exhibeixen els improperis o insígnies de la passió, els passos o representacions escultòriques dels misteris de dolor, etc. El dia de Pasqua se celebra encara a moltes regions (especialment al País Valencià i a Mallorca) la processó de l’encontre: es formen dues processons, una de les quals porta la imatge de Crist ressuscitat i l’altra la de Maria Santíssima, i van en sentit oposat una a l’altra; quan es troben les dues processons, la imatge de la Verge fa tres reverències o inclinacions de cap per saludar el seu Fill, mentres el cor entona l’himne Regina caeli laetare. Aquesta processó és anomenada a Berga processó de la Mare de Déu dels ous, perquè les dones solien posar ous en el tabernacle de la imatge, als quals ous s’atribuïen virtuts remeieres. Les processons de les lledànies, que se celebren tres dies abans de l’Ascensió per demanar la benedicció del cel damunt els camps, són anomenades vulgarment processons de la cuca, perquè la gent que hi va, en lloc de contestar ora pro nobis a les invocacions de la lletania, contesta mori la cuca (Vic, Ripoll). Hi ha altres denominacions locals de certes processons, com la processó de la moixeta de Mallorca (v. ‘moixeta’), la processó de les falzies d’Ardèvol, la processó muda de Cubells, etc.

Diccionari català-valencià-balear

no es pot repicar i anar a la processó · anar-li a algú la processó per dins